Más de Camp

Camp PLACES I CARRERS PORTICATS DELS NOSTRES POBLES I CIUTATS

Santa Coloma de Queralt: Plaça de l'Església, l'antic mercat de Safrà

El ‘Diari’ presenta avui el cinquè lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb exemples de l’urbanisme medieval de Santa Coloma de Queralt. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes) 

JOAN FIGUEROLA

Whatsapp
Pintura de Jaume Morera de finals del segle XIX. FOTO: DT

Pintura de Jaume Morera de finals del segle XIX. FOTO: DT

Visió de la plaça de l’Església cap a llevant, amb l’edifici porticat vuitcentista a la dreta. FOTO: pere ferré

Visió de la plaça de l’Església cap a llevant, amb l’edifici porticat vuitcentista a la dreta. FOTO: pere ferré

Vista general de la plaça porticada de Santa Coloma de Queralt. FOTO: pere ferré

Vista general de la plaça porticada de Santa Coloma de Queralt. FOTO: pere ferré

Visió de l’església  des de l’entrada a l’antic call jueu. FOTO: joan figuerola

Visió de l’església des de l’entrada a l’antic call jueu. FOTO: joan figuerola

Ortoplànol de Santa Coloma
de Queralt amb la situació de
la plaça de l’Església

La plaça de l’Església documentada l’any 1349 com a plaça de l’Om i posteriorment anomenar plaça d’Avall, està situada en el nucli de l’antiga vila vella davant de l’església gòtica iniciada al segle XIV i acabada al segle XVII substituint la primitiva romànica de finals del segle XII. El temple està integrat a la línia defensiva del costat sud de la ciutat medieval, amb les cases enganxades al seu presbiteri configurant l’espai porticat sud de la plaça. 

L’església és d’una sola nau de tres trams, capçalera poligonal amb capelles entre contraforts, conservant l’excepcional retaule gòtic de Sant Llorenç atribuït a Jordi de Déu. La seva portada esbocinada amb l’arc superior apuntat integra dins l’espai de l’ogiva la imatge de Santa Coloma en un podi sobre la llinda de la portada. Les reduïdes dimensions amb planta triangular de la plaça realcen l’església i inviten a entrar-hi des dels porxos de ponent encarat a la seva portalada. 

Aquesta plaça és un conjunt porticat que conserva la traça urbana inicial i elements constructius originals. Les columnes de fus circular o secció quadrangular amb xamfrà de grans carreus, els arcs rebaixats i de mig punt de maó o carreus, les llindes i sostres de fusta mostren un repertori dels sistemes constructius tradicionals emprats des de l’edat mitjana. El ritme dels pilars dels porxos assenyalen el parcel·lari de les cases, desdoblant-se en dos en la línia de les mitgeres d’alguns edificis. Els pilars circulars i amb xamfrans a les cantonades oferien comoditat a l’activitat de mercat sota els estrets porxos en dies de gran gernació.

Des de la plaça es pot sortir de la vila vella pels carrers descendents del Portal d’en Roca, tot i que el portal ja no hi és; i al carrer de Santa Caterina, que també ens duia a dos portals d’entrada-sortida: a mà dreta al del Martí que enllaçava amb l’importantíssim camí del molins, i a mà esquerra al desaparegut Portal de la Font, que conduïa al camí real de Barcelona i al camí de Vilafranca. L’arribada d’aquest darrer carrer a la plaça tanca amb murs laterals els dos porxos adjacents per tal de protegir l’espai porticat del desnivell del carrer de baixada. La lleugera inclinació del front nord i l’entreguard del costat de ponent, estrenyen considerablement l’ample de la plaça prolongant les façanes de les cases fins a confluir al perxe cobert amb un arc generós d’entrada al call jueu, que encara conserva la traça dels estrets carrers de les Quarteres, del Forn de Baix i del Call. Una escletxa visual que assenyala l’accés dels principals usuaris del mercat de la plaça en època medieval.

Mesures colombines

A l’edat mitjana Santa Coloma de Queralt es va distingir per la producció i el comerç de safrà portat bàsicament pels jueus, amb una primera referència documental de l’any 1272, un comerç controlat en un inici bàsicament per la comunitat jueva de la vila. Les denominades “taules del safrà” del mercat setmanal dels dilluns fixaven la pauta-escandall del preu del safrà que s’exportava arreu de la Mediterrània des del port de Barcelona. Al segle XIV hi havia a la plaça de l’Església per llei, cinc taules de safrà de propietaris de la vila, ja no jueus, «per lluitar contra el frau en els impostos que afectava les compres d’estrangers, que no el declaraven en passar la frontera». L’antropòleg Jaume Martell i Gassó també identifica la taula de la peixateria per vendre peix fresc portat des d’Altafulla i Torredembarra i la taula del Pes del Rei, on hi havia les mesures colomines permeses en fires i mercats, com la cana colomina, la quartera i el quartà colomí. 

La presència de la façana lateral de l’església, amb grans finestrals entre contraforts sobresortint del volum baix de les capelles laterals, el segon campanar octogonal gòtic situat damunt la clau de volta del presbiteri i la portalada gòtica, dóna nom i personalitat a aquesta plaça carregada d’història. La part baixa dels murs de l’església encara conserva sotils petjades de les antigues parades del mercat situades davant el temple. La ranura horitzontal a l’alçada dels tendals, la seqüència de mènsules i encaixos al mur pels suports de les parades i la filera de forats al nivell de les taules són restes encara visibles dels llocs de mercat situats en aquets indret retratats en la pintura de Jaume Morera i Galicia a finals del XIX. 

Valuós patrimoni històric

Del conjunt d’edificis de la plaça cal ressaltar l’adjacent a l’església amb una façana porticada de tres arcs de mig punt de maó i pilars de carreus escairats. El llenguatge classicista de la seva arquitectura vuitcentista es manifesta en l’emmarcat dels balcons de la planta primera i finestres de la superior seguint els eixos compositius dels porxos, els brancals de les obertures amb carreus escairats, l’ordre de les faixes horitzontals i la cornisa de remat de la façana.

El centre històric de Santa Coloma de Queralt és un conjunt declarat bé d’interès cultural pel seu valuós patrimoni històric, urbanístic i arquitectònic. A l’interior del recinte fortificat, destaquen les dues places porticades de l’Església i Major, el Castell, portals i remarcables edificis religiosos i civils que fan aconsellable la seva visita. La plaça de l’Església situada al cor de la vila vella fa present la majestuosa església gòtica de Santa Coloma i la porta d’entrada a l’antic call jueu que va donar vida social i de mercat a la plaça en temps passats. 

Temas

  • PLACES I CARRERS PORTICATS

Comentarios

Lea También