Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Carrutxa, batecs de vida. La tasca de convertir el passat en futur

Carrutxa, com a entitat social i plural, és el fruit del treball de molta gent, però a mi, personalment, sentir Carrutxa és associar-ho de manera directa a Salvador Palomar

Jordi Cervera

Whatsapp
Jordi Cervera

Jordi Cervera

El comissari Kostas Jaritos, l’emblemàtic policia creat per l’escriptor grec Petros Márkaris, quan arribava a casa es relaxava llegint diccionaris de tota mena. Personalment haig de confessar que en matèria de diccionaris el que a mi em té el cor robat i que considero una lectura meravellosa per tot el que representa és el tristament desaparegut Alcover-Moll (ara només en versió en línia) que recull la feina titànica duta a terme durant anys per Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Si l’agafem i mirem l’entrada carrutxa, hi trobarem, entre altres, corriola, politja; cilindre de fusta forta o de ferro; caminadors, caixa de fusta amb quatre rodetes, dins la qual posen un infant menut perquè aprengui a caminar.

A Reus, però, carrutxa seria també sinònim precís i en majúscules d’un grup de gent sàvia, entusiasta i lliurada a la tasca de recuperar en profunditat les essències pures d’allò que som, la cultura popular, les nostres arrels i tota la vida o les vides que ens han fet com som i també seria sinònim de feina titànica esmerçada, tal com van fer Alcover i Moll en l’àmbit de la llengua, en la tasca de proveir-nos de passat i, sobretot, d’evitar que es perdés en la nit dels temps, documentant-lo i donant-li una nova vida. Creada l’any 1980, amb la idea que els ha mantingut vius i molt actius, de fer recerca, documentació i difusió del patrimoni etnològic de Reus, el Baix Camp i el Priorat, la seva tasca, vasta i plural, va fer que rebessin la màxima distinció cultural del país, el Premi Nacional de Cultura.

Gràcies a Carrutxa s’ha recuperat el patrimoni que fa referència als costums

Carrutxa, com a entitat social i plural, és el fruit del treball de molta gent com l’actual presidenta, Montsant Fonts, Montse Flores, Ferran Sugranyes o Isabel Martínez, entre altres, però a mi, personalment, sentir Carrutxa és associar-ho de manera directa a Salvador Palomar, un home a cavall d’un poderós gegant de bosc i d’un follet simpàtic i afable que va liderar els primers anys, probablement els més durs, de l’associació i que encara representa la idea mítica i romàntica d’allò que és la recerca etnològica i la lluita incansable per la conservació del nostre passat.

I sí, ho podem imaginar de la manera més romàntica i no ens equivocarem gens. Passejar per pobles i masies, amb algun aparell de gravació, disposats a no deixar perdre el darrer vestigi viu d’aquella rondalla, d’una estrofa satírica o d’una cançó popular, recollir-la, inventariar-la i aconseguir que no es perdi. O remenar arxius i memòries quasi oblidades per anar repescant tradicions perdudes i incorporar-les de tu al tarannà bategant d’un poble.

Llarga vida a la gent de Carrutxa i que segueixin fent la màgia de convertir el passat en futur

Gràcies a Carrutxa s’ha recuperat, estudiat i documentat el patrimoni immaterial que fa referència als costums, a les festes i a la vida. Ells van ser els responsables de recuperar el ball de l’Àliga, que ara és un dels elements emblemàtics del seguici festiu, o les regles originals del tradicional joc de bitlles catalanes i també van formar part activa dels grups de treball que van ajudar a fer compatibles els balls de diables dins el marc de la normativa europea sobre articles pirotècnics.

La seva tasca, recollida en un importantíssim i valuós arxiu i en una nodrida i variada col·lecció de llibres, no s’ha limitat només a la recollida d’informació i, de fet, també s’han posicionat sovint defensant els seus postulats i les seves idees, protagonitzant, al llarg de la seva història, alguns enfrontaments amb les autoritats civils i acadèmiques, com quan, a començaments dels 80, van recuperar la guerra de tomàquets del Carnaval de Reus que es va tancar amb una sonora i violenta polèmica amb el consistori encapçalat per Carles Martí o, més recentment, quan es van oposar als estudis de la mòmia del general Prim per considerar-ho un innecessari espectacle públic o a l’Ordenança de Civisme de Reus per creure que discriminava els actes associatius i festius al carrer.

Però també ha impulsat activitats lúdiques com ‘Descobreix el drac!’, dirigida als escolars amb l’objectiu de localitzar animals del bestiari fantàstic pels forjats, les façanes i l’ornamentació de diferents edificis de Reus.

A punt de complir 40 anys, llarga vida a la gent de Carrutxa i que segueixin fent realitat la màgia de convertir el passat en futur.

* Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Temas

Comentarios

Lea También