Más de Opinion

Dos aniversaris molt negres ‘Alrevés’,una aposta pel delicte

La feina d’Alrevés en el conjunt del món editorial i la d’Àlex Martín en l’àmbit del gènere negre són peces fonamentals que s’han de valorar des d’una perspectiva de rigor que ultrapassa l’aspecte comercial

JORDI CERVERA

Whatsapp
JORDI CERVERA

JORDI CERVERA

Malgrat la tendència a omplir-nos sovint la boca de grandeses que, per desgràcia, a l’hora de la veritat acostumen a ser més teòriques que pràctiques, la societat catalana té moltes mancances i més encara quan ens situem en territoris d’àmbit estrictament cultural. Potser tenim diferents maneres de veure-ho, però personalment crec que els quatre pilars indiscutibles de qualsevol societat sana haurien de ser l’ensenyament, la sanitat, la cultura i l’atenció a la gent gran, però els polítics semblen pensar el contrari i aquests àmbits són sempre els primers que pateixen retallades quan pinten bastos, estisorades que, d’altra banda, acostumen a ser sempre o irreversibles o molt complicades de revertir.

Si ens centrem en la cultura i encara més concretament en la literatura, sempre s’ha dit que els índexs de lectura i la diversitat temàtica són peces fonamentals a l’hora de parlar de salut literària. I és cert, ara, parlant en termes absoluts, es llegeix més que mai però, per contra, els percentatges segueixen sent preocupants, les tendències van molt a la baixa i les accions polítiques encaminades a solucionar-ho són sempre escasses, erràtiques i sovint de poca eficàcia pràctica.

Ara es llegeix més que mai, però els percentatges segueixen sent preocupants

Però, per sort, l’activitat privada acostuma a sortejar o a suplir aquesta inacció pública. Fa deu anys naixia l’editorial Alrevés. Gregori Dolç i el prematurament desaparegut Josep Forment, un editor savi, afable i proper, donaven forma a un gran i interessant calaix de sastre que, pas a pas, va anar encaixant, mutant i trobant el seu camí. Ells van ser els descobridors del gran fenomen europeu Víctor del Árbol i allò no va fer altra cosa que consolidar una aposta clara per la novel·la negra, primer en castellà i després, a partir del 2012, en català amb la creació del segell Crims.cat, que també està de celebració amb la publicació del número 50, Escrits policíacs. De la cua de palla a crims.cat.

Des del primer moment en va assumir la màxima responsabilitat Àlex Martín Escribà, un barceloní que fa de professor de llengua catalana a Salamanca, on codirigeix el ‘Congreso de novel·la y cine negro’ i que és un dels principals estudiosos del gènere a casa nostra. De fet es tractava d’assumir un repte global, un desafiament ‘multitasca’ que, amb la perspectiva que dona el temps, s’ha anat superant amb nota.

D’una banda la més òbvia, la de consolidar una col·lecció de gènere, una labor que des de la desaparició de les històriques La Cua de Palla de 62 i La Negra de La Magrana s’havia mogut en un territori gris i sense gaire fortuna. Aquí no cal dir res, 50 títols en vuit anys són la millor prova de l’èxit.

Es tractava d’assumir un repte global i ‘multitasca’ que s’ha anat superant amb nota

Però també hi havia reptes més subtils, menys obvis. D’una banda anar transformant la concepció de la novel·la negra entesa com una literatura de segona. Noms com Andreu Martín, Llort, Jaume Benavente, Manuel de Pedrolo, Flavio Soriga, Dominique Manotti o Sandrine Collette esvaeixen sense excuses qualsevol dubte en aquest sentit amb un catàleg brillant i farcit de novel·les interessants. De l’altra, ajudar a crear una base formal i sòlida d’autors i de lectors, la qual cosa també s’ha anat aconseguint, de manera absoluta i rotunda en el primer cas i a un ritme més lent pel que fa a la segona, i també una tasca més de formigueta, basada en establir un corpus teòric que marqui les bases de tres punts fonamentals, d’on venim, on som i cap on anem. I en aquesta línia, els treballs de Martín Escribà, amb títols com Jaume Fuster, gènere negre sense límits, A quemarropa o Trets per totes bandes (amb Jordi Canal) marquen la necessària base teòrica que necessita tota literatura per mesurar el seu lloc al món i la seva projecció real de futur.

És obvi, doncs, que la feina d’Alrevés en el conjunt del món editorial i la d’Àlex Martín en l’àmbit concret del gènere negre són peces fonamentals que s’han de valorar des d’una perspectiva de rigor que ultrapassa allò que en podríem dir l’aspecte comercial, ja que més enllà de la lícita necessitat de guanyar diners de qualsevol negoci, editorial o no, hi ha una tasca impagable i d’una contundent solidesa a l’hora d’establir els topalls, les relacions i les fronteres històriques i reals de la negror catalana.

* Periodista. Cervera ha publicat més de 50 llibres de poesia, assaig i narrativa, i ha guanyat diversos premis entre els quals destaca l’Edebé de literatura juvenil. Li agrada el Trinaranjus i llegir a l’ombra fresca d’una morera.

Temas

Comentarios

Lea También