Más de Opinión

Opinión Punto de vista

La Cort Penal investiga sobre Palestina: bona notícia per als drets humans

Les infraccions greus dels Convenis de Ginebra contra la població civil en territoris ocupats són crims de guerra. Investigar i castigar les violacions greus dels drets humans contra la població civil no té res a veure amb el pro-semitisme o l’antisemitisme

ANTONI PIGRAU

Whatsapp
La Cort Penal investiga sobre Palestina: bona notícia per als drets humans

La Cort Penal investiga sobre Palestina: bona notícia per als drets humans

Fa més d’un any que la Fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Fatou Bensouda, va concloure que hi havia una base per obrir una investigació per la comissió de crims de guerra a Cisjordània, inclosa Jerusalem Oriental i la Franja de Gaza. La Sala I de Qüestions Preliminars de la CPI va decidir el passat 5 de febrer, que la Cort té jurisdicció territorial completa sobre el conjunt del territori palestí ocupat, responent a la consulta de la Fiscalia. La llum és doncs, verda. Per interpretar aquest fet convé retenir algunes claus.

El poble palestí té dret a la lliure determinació, reconegut per la Comunitat internacional. El seu territori està ocupat il·legalment per Israel. Palestina va ser reconeguda per l’ONU com a Estat observador el 29 de novembre de 2012 i només el veto dels Estats Units impedeix que sigui ja un membre de ple dret de l’ONU. Palestina és Part en el tractat que va crear la CPI, el 1998, des del primer d’abril de 2015. D’acord amb l’Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia (CIJ), de 9 de juliol de 2004, sobre les conseqüències jurídiques de la construcció d’un mur al territori palestí ocupat, els territoris ocupats el 1967 per Israel, inclosa Jerusalem Est continuen sent territoris ocupats i Israel continua tenint la condició jurídica de Potència ocupant. El quart Conveni de Ginebra, de 12 d’agost de 1949 relatiu a la protecció de persones civils en temps de guerra és aplicable en els territoris palestins ocupats.

Durant aquest llarg període d’ocupació hi ha hagut denúncies freqüents de greus violacions de drets humans comesos per Israel. No només des d’organitzacions palestines, israelianes i internacionals de defensa de drets humans, sinó també dels successius relators especials de l’ONU sobre la situació dels drets humans en els territoris palestins ocupats.

Entre les més greus d’aquestes violacions hi ha els assassinats: prop de 10.000 palestins entre 2000 i 2020, han estat morts per israelians, la immensa majoria per les forces de seguretat. Entre ells, més de 6000 eren civils no combatents i més de 2000 eren menors d’edat. També unes 1.250 persones israelianes han estat assassinades per palestins, dels quals dos terços eren civils i prop de 140 menors d’edat. En aquest apartat és destacable l’ús habitual pels successius governs d’Israel, de les execucions extrajudicials, prohibides pel dret internacional.

Una altra pràctica habitual és la destrucció de blocs d’habitatges com a represàlies col·lectives, també prohibides pel Dret internacional humanitari. Es calcula que han estat destruïts entre 2001 i 2020 més de 4.300 edificis.

Una tercera pràctica especialment greu és la construcció d’assentaments en els territoris ocupats i el desplaçament de població d’Israel a aquests assentaments. Com ha recordat l’esmentada Opinió de la CIJ, els assentaments en territori ocupat són il·legals.

La separació física, els controls discriminatoris, el sistema de permisos, les vies de circulació separades i la legislació diferent per als israelians i per als palestins, en cada vegada més aspectes, ha fet que s’hagi estès la consideració que Israel ha generat una rèplica de l’apartheid sud-africà, considerat com una de les formes de crim contra la humanitat en l’Estatut de la CPI. Particularment greu per als drets humans ha estat la construcció del mur de separació, des de 2002. Segons la CIJ, el mur lesiona greument l’exercici pel poble palestí del seu dret a la lliure determinació i constitueix en conseqüència una violació de l’obligació d’Israel de respectar aquest dret. La Cort va determinar que la construcció del mur i el seu règim connex obstaculitzen la llibertat de circulació dels habitants del territori palestí ocupat (amb l’excepció dels ciutadans israelians i les persones assimilades), i l’exercici, per part de les persones afectades, del dret al treball, la salut, l’educació i a un nivell de vida adequat; i al contribuir als canvis demogràfics, contravenen el Quart Conveni de Ginebra i les resolucions del Consell de Seguretat sobre Palestina.

D’acord amb el Dret internacional humanitari, la potència ocupant té, entre altres, el deure de proveir la població en queviures i productes mèdics; i d’assegurar i mantenir, amb la col·laboració de les autoritats nacionals i locals, els establiments i els serveis mèdics i hospitalaris. En l’actualitat, el programa de vacunació d’Israel contra la Covid-19 no inclou la població palestina dels territoris ocupats. Malgrat la gravetat dels fets, els països més poderosos han ofert de manera continuada a Israel una protecció internacional equivalent a la impunitat, com no han fet amb cap altre país. Els nombrosos intents de persecució penal, a través de la jurisdicció universal, de dirigents civils i militars israelians en diversos països, han acabat arxivats d’ofici per les fiscalies o per manca d’autorització dels governs, o pels efectes de reformes legislatives fetes a mida per restringir-ne la capacitat de persecució, com ha passat a Bèlgica i a Espanya.

La CPI només s’ocupa dels crims internacionals més greus: els crims de guerra, els crims contra la humanitat i el genocidi. La seva persecució és el fruit de la humanització del dret internacional i de l’avenç de la consciència pública. Precisament conceptes com els de crims contra la humanitat o el de genocidi són resultat directe de les violacions massives dels drets humans per part del nazisme contra la població civil alemanya i la dels territoris ocupats militarment durant la Segona Guerra Mundial. A banda d’altres col·lectius com la població gitana, les persones discapacitades o els militants comunistes, els jueus i les jueves van ser les principals víctimes d’un pla gradual de restricció de drets que va acabar amb la política d’exterminar-los físicament.

Les infraccions greus dels Convenis de Ginebra contra la població civil en territoris ocupats són crims de guerra. Investigar i castigar les violacions greus dels drets humans contra la població civil no té res a veure amb el prosemitisme o l’antisemitisme. És un imperatiu moral i jurídic que ha de ser assumit per la Comunitat internacional, ara ja amb fets i no només amb paraules. I per a això es va crear precisament la CPI. Perseguir aquests crims sempre i arreu és també una forma d’honorar les víctimes de l’holocaust.

Antoni Pigrau: Catedràtic de Dret internacional públic de la URV. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV.  Director del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, és membre del Tribunal Permanent dels Pobles i autor de nombroses publica-cions científiques relatives al dret del medi ambient, als drets humans, al dret internacional humanitari i al dret internacional penal.

Temas

Comentarios

Lea También