Más de Opinion

L’encant de la serra de Llaberia

Si ens situem en els punts més alts, obtindrem vistes espectaculars de la mar Mediterrània, les comarques del Camp, el Priorat, el Baix Ebre i la Terra Alta. Tot un espectacle!

Josep Gironès

Whatsapp
L’encant de la serra de Llaberia

L’encant de la serra de Llaberia

Un dels efectes de l’actual pandè-mia és que resulta aconsellable no viatjar gaire lluny de la prò-pia llar, i fins i tot està prohibit en la majoria de situacions fer-ho més enllà del propi país. D’alguna forma, és com si ens haguessin tallat les ales que ens permetien viatjar a qualsevol lloc del món a canvi de ben pocs diners.

Aquesta situació, ara que estem en període de vacances, fomenta que ens mirem el nostre propi territori al moment de planificar alguna sortida, cosa que en algun cas ens farà descobrir alguns dels espais geogràfics que tenim més a tocar o redescobrir els encants d’alguns paratges singulars que són ben a prop nostre.

Pels amants de la natura i dels passeigs per la muntanya, a les comarques de Tarragona destaquen tres espais naturals ben reeixits: la serra del Montsant, els Ports i els Boscos de Poblet, tots tres emmarcats en la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya.

Al sud i a tocar dels antics regnes d’Aragó i de València, els Ports és un conjunt de muntanyes ben abruptes, on els relleus de pedra calcària i la vegetació formen un entorn ben feréstec, si bé de gran bellesa, que està habitat per un bon ventall d’espècies animals, les quals comparteixen una part del territori amb les persones que l’han fet seu al llarg de la història. Als Ports hi ha muntanyes destacades com el Mont Caro, les roques de Benet o el tossal d’Engrilló, i espais humits com els Estrets, la Fontcalda, la Refoia o tot un seguit de fonts situades en espais pintorescos. Així mateix s’hi troben arbres singulars com Lo Parot, el Teix d’Engrillo, el Pare Faig i el Pi Gros, sense oblidar tot el llarg seguici d’ermites que són patrimoni espiritual i material de cada poble.

La serra del Montsant, formada per un conjunt de cingles i barrancs que tenen com a base la roca de conglomerat, acullen una gran concentració d’ermites, les quals mostren un patrimoni estretament relacionat amb el medi natural i a una profunda espiritualitat. Al Montsant hi destaquen els graus que fan possible l’accés humà a la serra, a més d’algunes coves, fonts i arbres de gran vistositat, com el Pi del Cugat o el Teix.

Al Paratge Natural de Poblet hi sobresurt una gran taca arbòria, diverses ermites i espais de gran bellesa, tot i que és el monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet l’element monumental que més hi destaca.

A banda, a la serra del Montsià hi destaca la Foradada més espectacular del territori, de la mateixa forma que a les serres de Pàndols, Cavalls i de la Fatarella, dominades per la pedra de calar, s’hi veuen rastres de la Guerra del Trenta-sis. De la mateixa forma, a les muntanyes de Prades hi ha fonts, ermites i barrancs ben bonics, tot plegat culminat per l’alçada del Tossal de la Baltassana. La Talaia del Montmell és el punt culminant de la serra del mateix nom, igual com la Creu de Santos és el punt més enlairat de la serra de Cardó-el Boix, ben a tocar d’una vall que acull un antic balneari i un llarg seguici d’ermites tan singulars com la de la Columna dedicada a sant Simeó estilita. Des del litoral i en direcció al riu Ebre s’enlairen les muntanyes de Tivissa i Vandellòs, amb el Molló Puntaire com a cim més elevat, sense deixar de banda l’antic poblament de Genessies ni l’entorn de l’ermita de Sant Blai, a Tivissa. Hi ha moltes altres muntanyes i espais que conviden a gaudir-los a partir d’un esforç mesurat, amb l’avinentesa que el plaer que ens proporcionarà la visita s’ho valdrà.

He deixat, expressament, la serra de Llaberia en darrer lloc, ja que és un dels espais més desconeguts de les nostres contrades. La serra de Llaberia, emmarcada dintre de la Reserva Natural de Llaberia, destaca per ser un conjunt d’alçades i de barrancs de gran impacte visual, on hi ha una harmònica sintonia entre la pedra calcaria i la vegetació. El seu perfil domina la part oest del Camp de Tarragona, amb els cims ben característics de la Miranda, la mola de Llaberia, el Mont-redon, el Cavall Bernat i la mola de Colldejou, ben visibles a mesura que des del Baix Penedès s’avança per l’antiga Via Augusta. De la mateixa forma que el conjunt de muntanyes de Llaberia són visibles des de la distància, si ens situem en els punts culminants obtindrem vistes espectaculars de la mar Mediterrània, les comarques del Camp, el Priorat, el Baix Ebre i la Terra Alta. Tot un espectacle!

Un dels grans valors del conjunt és que es tracta d’un espai en el qual la intervenció humana no hi ha deixat massa petja, ja que només es veuen rastres de construccions al Mont-redon, en forma de far de senyals; el mur defensiu del tossal de l’Espinal i unes enigmàtiques pedres que podien servir per controlar el pas de les estacions. Més enllà d’això, només podem trobar les bases d’un antic corral situat entre el collet de Mont-redon i de la Punta de Fornells, a més de les mallades de les Covetes de Cal Vaquer dos elements que són testimoni d’una activitat ramadera que enllaçarien amb l’actual activitat de pasturatge.

En conclusió, la serra de Llaberia, amb els seus cims i barrancs, balmes i coves, avenç i roques foradades és un conjunt de gran bellesa que cal conèixer, al mateix temps, això també, que caldrà preservar per la seva singularitat.

Temas

Comentarios

Lea También