Más de Opinion

Marihuana: De la 'flower power' al crim organitzat

Fase parasitària. Els Mossos d’Esquadra alerten que el negoci 
il·legal de la marihuana a Catalunya està implantat i en una fase 
en què ja ha començat a corrompre el sistemaLa mirada

Fàtima Llambrich

Whatsapp
Marihuana: De la 'flower power' al crim organitzat

Marihuana: De la 'flower power' al crim organitzat

Més val caure en gràcia que ser agraciat. D’esta dita se’n beneficia la marihuana: té bona premsa i, a més, conserva l’etiqueta de droga tova tot i no ser-ho. No és la d’ara, aquella marihuana dels anys seixanta i setanta, la que permetia als hippies oblidar-se per una estona del capitalisme. Noves variacions genètiques han permès que les plantes que es conreen donin un (maldiguem-ne fruit) fruit més tòxic i addictiu perquè tenen una concentració més alta de THC que és el responsable de les intoxicacions; el psicotròpic. Ja no és la flower power. Com també ha canviat la seua producció i distribució, que ha passat del cultiu particular a les plantacions gestionades pel crim organitzat. I crim organitzat equival a més violència.

Informe policial

Els Mossos d’Esquadra han fet un informe de diagnosi del problema i alerten que la situació té aspectes pels quals preocupar-se. L’any passat en 46 plantacions van trobar-hi armes de foc -una cinquantena- i altres armes simulades. Això vol dir que n’hi havia en un 12% del total de plantacions que van detectar. Ah, és que ja no són les quatre plantetes que el fill de la veïna té al balcó! No és l’únic indicatiu que alerta de la violència associada al tràfic de marihuana. Fa uns mesos, al març, agents de la Guàrdia Civil van ser tirotejats quan anaven a practicar detencions en una plantació de Riudoms. La lectura policial sobre el fet de les armes de foc és que les tenen per vigilar les plantacions. En les èpoques properes a la collita és quan es produeixen els «narcoassalts», és a dir, quan altres grups o organitzacions criminals pretenen robar-los. Les armes de foc poden actuar com a dissuasòries. Armes que, en el cas de Riudoms, també van utilitzar per repel·lir els policies. Esta escalada de la violència trasllada el que era un problema intern entre delinqüents a l’esfera pública, amb les conseqüències que això comporta per la seguretat de tots.

La fase parasitària

En l’informe, els Mossos exposen que s’ha subestimat la capacitat d’infiltració del negoci il·legal en les estructures legals. I en esta fase està Catalunya, en una fase dos -etapa parasitària-, de tres; on ja hi ha els primers casos de corrupció policial. La conjuntura de crisi econòmica pot ser un element que jugui en detriment d’aturar el problema. Hi ha altres ítems que denoten que s’està en una fase parasitària, com el fet que a la demarcació de Tarragona van detectar una immobiliària que oferia immobles per al cultiu interior de la planta. No, és clar que no els oferia al vidre de la porta, però en donava el servei. Cultiu interior és el que es fa, per exemple, en pisos o en naus industrials com la que esta setmana els Mossos van precintar al polígon industrial Riu Clar de Tarragona.

La demarcació tarragonina és, juntament amb Lleida, les dues zones de Catalunya on el cultiu interior s’està expandint. Sol ser, segons l’informe policial, un cultiu menys professionalitzat i més precari que el que es troba, per exemple, en pisos o naus de Barcelona o l’àrea metropolitana. De fet, és una zona on el que predominen són les plantacions exteriors, a l’aire lliure. Algunes es camuflen entre un cultiu legítim. Un exemple n’és la plantació trobada en un poble de Lleida: enmig d’un cultiu de panís, de tal manera que les plantes només es podien detectar des de l’aire. Els productors de marihuana, però, prefereixen espais de difícil accés que siguin poc habitats, que hi hagi aigua a prop. A la demarcació de Tarragona els Mossos consideren que el tràfic de la marihuana el porten delinqüents locals que han diversificat els seus negocis il·legals, tot i que també els consten que hi ha xarxes criminals. El perill és que si no es posa remei -i la persecució policial per si sola no sembla suficient-, s’arribi a una narcoeconomia, és a dir, que una part de la societat visqui del tràfic de la marihuana, com passa a la Línea de la Concepción o a tot el Camp de Gibraltar amb el tràfic d’haixix. I quan s’arriba a este punt de corrupció de funcionaris, de connivència amb el sector econòmic i de fer els ulls grossos per obtenir beneficis o per por, llavors la marihuana no només no fa bona olor sinó que put.


Periodista. Nascuda a l’Ametlla de Mar. Autora del llibre ‘Sense Cadàver/Sin Cadáver’. A TV3 informa de notícies de l’àmbit judicial, policial i de la seguretat. 

Temas

Comentarios

Lea También