Pàries del mercat laboral. Ni massa grans ni massa joves

Per Francisco Fuentes [@fuentesfrancis]. Mai més un contracte estable. No podem normalitzar que les jubilacions anticipades es disparin, como està passant, i que una persona amb només 50 anys abandoni per sempre el mercat de treballLa mirada

Diari de Tarragona

Whatsapp
Pàries del mercat laboral. Ni massa grans ni massa joves

Pàries del mercat laboral. Ni massa grans ni massa joves

La crisi provocada pel coronavirus ha tret a la llum les desigualtats amagades dins d’una societat que camina en silenci per ensordir l’altaveu de la classe política, que un dia sí i l’altre també ens deixa un espectacle més vergonyós que l’anterior. La incertesa persisteix i una gran majoria dels experts coincideixen a assenyalar que les despeses de les administracions públiques per pal·liar les conseqüències de la pandèmia s’han de mantenir amb l’objectiu prioritari d’evitar una nova crisi financera.

És per això que tant el poder polític com l’econòmic impulsen la definitiva fusió entre CaixaBank i Bankia, entitat aquesta rescatada amb 22.000 milions d’euros de diners públics dels quals només s’han recuperat uns 3.300 milions d’euros. Es calcula que la integració provocarà que més de 8.000 persones es quedin sense feina, tot i que moltes s’espera que puguin accedir a les conegudes com a «prejubilacions daurades». Caldrà conèixer els detalls però provoca neguit saber que els afectats seran els treballadors i treballadores més grans de 50 anys que encara conserven les millors remuneracions.

Pot ser que alguns dels empleats d’aquestes entitats estiguin fent els seus càlculs per deixar la feina de bon grat, si les condicions establertes són favorables. No hem d’oblidar que una part provenen de les fusions bancàries precedents, i que d’altres han viscut en pròpia pell l’enfonsament del tradicional model de negoci d’aquestes entitats. No obstant això, aquestes «jubilacions daurades» no poden servir d’excusa per normalitzar que una persona amb només 50 anys abandoni el mercat de treball, per acabar més tard o més d’hora cobrant en tot o en part una pensió de l’Estat.

El gegant Telefónica va marcar el camí de les prejubilacions a finals del segle passat amb la fórmula de les baixes incentivades des dels 55 anys, utilitzada també per altres multinacionals europees. Un camí que han seguit milers d’empreses en aquestes dues dècades. Les dades oficials confirmen que en només els darrers cinc anys les jubilacions anticipades han crescut un 71%.

El resultat és que el 62% dels desocupats més grans de 55 anys són aturats de llarga durada, i la proporció de persones sènior que no tenen feina va creixent fins a arribar al 15% actual, segons l’últim informe publicat per la Fundación Adecco. Les seves conclusions posen també de manifest que tres de cada quatre aturats d’aquesta franja d’edat creu que no tindrà mai més un contracte de treball estable.

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha posat damunt la taula les seves propostes per impulsar que les persones treballin alguns anys més, incentivant les jubilacions més enllà de l’edat legal (que quedarà fixada en 67 anys a partir de 2027), i reduir el nombre de jubilacions anticipades progressivament. Aquestes mesures en necessitaran altres de complementàries perquè l’envelliment de la població espanyola s’accelera any rere any. Ara com ara tenim 122 persones més grans de 64 anys per cada 100 menors de 16 anys. Standard & Poor’s adverteix que la situació pot fer arribar el dèficit i el deute a nivells «insostenibles» el 2050, deixant la solvència del país a la categoria d’especulació.

I si els més grans no troben feina, què dir dels més joves. La realitat ens ha tornat a posar com el país amb més atur juvenil de tota la Unió Europea. El 43,9% de les persones amb menys de 25 anys estan a l’atur, segons les dades de l’oficina estadística europea (Eurostat), quasi triplicant la mitjana dels Vint-i-set (17,6%). Un autèntic escàndol que cal combatre amb totes les eines disponibles.

Ni massa grans ni massa joves. Els pàries del mercat laboral van camí de convertir-se en una nova classe de treballadors, els que mai troben una feina estable. Tan necessari és evitar una altra crisi financera com evitar l’esclat d’una crisi social perquè cada dia són més les persones que no poden resistir.

Periodista. Fuentes va ser la primera veu de la primera emissió de Ser Tarragona. Des de fa més d’una dècada és redactor del servei en castellà del canal europeu de televisió Euronews amb seu a Lió (França).

Temas

Comentarios

Lea También