Roger Pera: «De les addiccions s’ha de parlar. Parlem-ne»

L'artista es despulla a 'Èxit', la història de tota una trajectòria amb els seus pitjors moments fruit de la seva relació amb la cocaïna

Gloria Aznar

Whatsapp
Roger Pera firmant exemplars d''Èxit' a la llibreria Galatea de Reus. Foto: A. González

Roger Pera firmant exemplars d''Èxit' a la llibreria Galatea de Reus. Foto: A. González

Roger Pera va debutar a 9 anys professionalment al teatre i també com a actor de doblatge posant la veu de Christian Bale a El imperio del sol, escollit per Spielberg. Doblador habitual d’Edward Norton i Tobey Maguire, entre molts altres, és un actor molt conegut pels seus papers a sèries televisives com ara Poblenou o Ventdelplà. Al teatre ha interpretat Amadeus o Germans de Sang i també pel·lícules com El Lobo o Habana Blues. És professor de doblatge i interpretació i també fill de l’actor Joan Pera (@rogerpera). A Èxit (Angle Editorial), l’artista es despulla per parlar de la seva addicció superada a la cocaïna, en un llibre dur, sincer i amb moments molt emotius, però també divertit i molt enriquidor. D'obligada lectura per a tothom. Recentment va estar signant exemplars a la llibreria Galatea de Reus.

No ha hagut de ser fàcil explicar aquesta història...
Potser ha sigut més fàcil del que m’esperava. L’he anat escrivint de mica en mica, al llarg del meu procés, perquè deixar les drogues vol dir canviar coses de la teva vida i això requereix un cert temps. L’he escrit perquè és una bona història. No només pel tema de l’addicció. 

'Sempre he estat un somiador' (Roger Pera)

La història d’una vida.
D’un nen que comença ben jovenet, amb un pare que és el més popular de Catalunya, una família especial. Soc molt cinematogràfic i volia explicar com una pel·lícula,  començant pels Germans de Sang, per fer després un flashback. I repasso tota la meva vida, des del naixement dels meus germans. 

Un dels moments més còmics d’‘Èxit’.
Tant quan escric com quan dirigeixo teatre, m’agrada que hi hagi tots els colors. Hi ha moments dramàtics, que m’ha tocat viure i també sentit de l’humor. I el segon motiu pel qual l’escric és que tenia ganes de parlar-ne, perquè estem en un país, tant aquest com el del costat, en què costa molt encara parlar, és un tabú. I tots tenim entrebancs, tots tenim pedres a mig camí, moments d’èxit i de fracassos, de riure i d’emocionar-nos.

Deixar les drogues vol dir canviar coses de la teva vida i això requereix un cert temps


A ‘Èxit’ diu que quan va començar a ser famós se sentia observat, com en una gàbia. I ara?
Ara soc molt lliure. No només he solucionat el problema de la droga, de la cocaïna en el meu cas, sinó que he solucionat els meus problemes personals, cosa que realment és el gran treball. I a més a més ho he compartit públicament. Les addiccions les tenim tots a tocar, la cocaïna, la marihuana, els porros.


L’alcohol...
El joc, el sexe, l’Instagram. Quants nanos estan enganxadíssims a això? De la mateixa manera que parlem del coronavirus, hem de parlar també d’això perquè tothom tingui informació i ho pugui solucionar. Parlem-ne. Si no passa res, si tot té solució.

És la malaltia de l’autoengany. Sempre dius ‘és l’última vegada’, però el teu cervell no et permetrà que sigui l’última vegada


Què és més difícil, afrontar el problema o fer-ho amb els pares, amb la família?
Quan hi ha un problema d’aquesta mena, la família, la parella, l’entorn ho pateix. Però qui realment ho pateix 4.500 vegades més és un mateix. Les persones que tenim el gen addictiu solem ser hipersensibles, amb l’autoestima baixa, bones persones. També ho parlo perquè això és una malaltia. I que té molt a veure amb l’autoestima i amb la teva part social, però el que havia de fer en aquell moment era anar a casa dels pares. Després de molt patiment, va ser un alleugeriment. Hi ha modus operandi diferents de les addicions.


Quin va ser el seu?
Em va costar molt acceptar-lo perquè jo no consumia cada dia, ho feia molt de tant en tant. El problema de l’addicció és que tu, quan ho fas, no pots parar. Aleshores, el que a mi em passava era molt autodestructiu. Per això hi ha una part molt important de negació. Els addictes i els que no volen saber que ho són, ho neguen. És la malaltia de l’autoengany. Sempre dius ‘és l’última vegada’, però el teu cervell no et permetrà que sigui l’última vegada.

Un autoengany que va començar amb el Roger sense causa...
Era un personatge que no estava sobre l’escenari. I al cap i a la fi, era un adolescent. Tots estem molt perduts en l’adolescència, tots ens posem una armadura si tenim algun complex, alguna inseguretat. No només em passa a mi això. Però jo vaig ser molt James Dean, a més a més trapella i hi ha coses molt bèsties amb les quals la gent se sorprendrà molt.

Com ara l’episodi de la moto...
Ja és una anècdota i a casa riem. Però en el seu moment, tenir el Roger en arrest domiciliari i fent festes va ser molt heavy.

Al cap i a la fi, el meu millor èxit és aquest llibre


Finalment, i amb aquesta pandèmia, s’ha abraçat amb el seu pare?
No. Però ha passat una cosa molt maca. Jo em vaig confinar juntament amb el meu quart germà, el Lau, amb els meus pares, a Argentona. Per protegir-los, per si havíem d’anar a comprar... De fet, vam crear la web sèrie, Els Pera confitats. Hem estat 80 dies junts i podrien haver passat dues coses, o bé que esclatés o bé el que ha passat, que encara ens ha unit més. Si t’haig de ser sincer, no ens hem abraçat, però és que el pare segurament volia tenir una nena per abraçar-la. Suposo que també és un fet cultural. Ell i jo ens estimem molt, però som dues maneres de veure la vida. 


L’addicció a la cocaïna pot tenir alguna mena de relació amb el fet de començar a treballar tant jove?
Segurament té molt a veure. No tens extraescolars, jo em passava el dia al teatre o al doblatge i, per una altra banda, i d’aquí ve el nom del llibre, comences a alimentar-te molt petit de què et diguin que tot ho fas bé. Aquest nano es comença a alimentar d’això. Després, l’adolescent també volia ser el més gamberro, el més divertit i tot plegat acaba fent-te oblidar de tu. I aquí tenim un problema.

Aquest ‘Èxit’ és una sortida o haver guanyat la partida?
De fet, jo volia posar Exit, sense accent. Està clar que jugo amb els dos significats. Amb l’exit de la fugida, d’aquesta necessitat d’escapar-me perquè a vegades no podia més. Però al cap i a la fi el meu millor èxit és aquest llibre. El que soc ara.

Sempre diuen i també ho dic al llibre que els actors som fiesteros i egocèntrics. No hi estic d’acord. Som molt generosos


Una història àgil, de bona lectura. Com ha estat el procés?
He suat tinta, mai millor dit. Aquella imatge que veiem a les pel·lícules, de l’escriptor al qual no li surt, que ho llegeix i tira el paper... Em passava cada dia, però m’ho he passat molt bé i, de fet, estic escrivint un altre. A més té gràcia perquè la Rosa Rey, d’Angle Editorial, em diu no escriguis. Ara tu ven aquest.


Abans li pagaven per jugar i ara també per passar-s’ho bé. És veritat que té una flor al cul.
Estic d’acord, he tingut una flor al cul, però també m’ho he currat bastant. Sempre diuen i també ho dic al llibre que els actors som fiesteros i egocèntrics. No hi estic d’acord. Som molt generosos. Des de ben petit doblo pel·lícules i ja sigui una per al cinema o d’Antena 3 del dissabte a la tarda, m’hi deixo la pell. I soc molt generós també amb la meva gent. 

'Morir-se a escena amb una orquestra tocant el 'Rèquiem' és un regal del cel i treballar amb Lluís Soler o Pepe Sacristán, també (Amadeus, 2000). (Roger Pera). Foto: Focus

Què li diu als adolescents quan va per les aules?
El primer que faig és dir-los que no estic allà perquè em facin cas. Estan en un moment de no fer cas, ho volen provar tot, és una edat complicada. Simplement els explico la meva història, els poso les veus del doblatge. Intento posar-me’ls de seguida a la butxaca i fer-los riure molt i es queden impactats. I la tarda aquella que jo he anat a l’institut començo a rebre instagrams agraint-me, preguntant-me si em poden trucar si tenen un problema. Ja els he fet trontollar una mica, i això està bé.

Vaig ser molt James Dean, a més a més trapella i hi ha coses molt bèsties amb les quals la gent se sorprendrà molt

Comença la història amb el sector el 2014, amb l’IVA. I ara, com el veu?
En l’àmbit econòmic ens ho està complicant molt tot plegat. Tornarem al teatre. Que la gent té ganes de terrasses i terrassetes està clar. A veure si tenen ganes de teatre. Però al teatre hem patit sempre molt perquè hi ha hagut poques ajudes, perquè sempre ha tingut subvencions qui no les necessitava... Som els últims de la cua. Suposo que saben que sempre ens en sortim de tot però a altres països l’actor, la cultura i les obres de teatre estan a dalt de tot.

O et mors de gana o et mors de son, com diu al llibre...
Totalment. És així.

Temas

Comentarios

Lea También