Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona MAIRETA I SEITÓ

Aerodance apocalíptica: 25 anys

Lluïment. La rua del diumenge és la preferida per Miriam Coello, directora de la comparsa, perquè la gaudeix més i tot va molt millor

JORDI BERTRAN

Whatsapp
Assaig de la comparsa Aerodance al barri de Sant Ramon. FOTO: FABIAN  ACIDRES

Assaig de la comparsa Aerodance al barri de Sant Ramon. FOTO: FABIAN ACIDRES

Vestits originals, tant en la temàtica com en la manufacturació i materials, que transmeten energia i força. Així es defineix Aerodance, comparsa que va néixer d’una escola de ball en el barri amb més densitat carnavalera: Sant Salvador. L’escola compleix enguany el 25è aniversari de la creació el 1995, i 25 anys de la seva primera sortida al Carnaval, el 1996, el primer cop que la rua de l’artesania recorria el carrer Ramon y Cajal, buscant espais més amplis que necessitaven les comparses.

Aerodance es llançà a posicionar-se com un col·lectiu que no deixava ningú indiferent. Al capdavant hi havia Noelia Masdeu, una jove que aportà una nova idea conceptual i que s’enduia el segon premi en la primera participació. Entrenada en l’aeròbic, al qual després s’afegirien el funky, el hip-hop, el contemporani, el jazz o la zumba, Aerodance esdevenia la Concubina tercera de la celebració el 1997. El grup tingué un pes notable en la creació de la rua de lluïment la tarda del diumenge aquell mateix any, en una aposta perquè les comparses més acurades tinguessin una segona desfilada. De fet, el 1998 es produeix el primer reconeixement del Carnaval tarragoní amb certa rellevància estatal per la fotoperiodista María Ángeles Sánchez en un llibre de festes.

Eren temps d’ebullició perquè l’any següent es creà la Disfressa d’Or, la figura de la Ninota per anivellar el rol de la Concubina al del Carnestoltes, i el repartiment de botifarra d’ou, alhora que es va recuperar també la bóta monumental, emblema històric de la celebració, ara reduït a la ridiculesa per l’anterior equip de govern.

Comparsa premiada

Aerodance ha guanyat premis diversos: el primer el 2004, que li atorgà el rol del Carnestoltes el 2005; tres segons, l’esmentat, el 2006 –convertides en gominoles– i el 2010 –cubs de Rubik–, per la qual cosa ha ostentat la Concubina el 1997, el 2007 i el 2011; així com dues Disfresses d’Or el 2004 –l’espectacular pianista– i el 2018 –amb l’exuberant bosc hivernal–. Són indispensables en els premis de qualitat que permeten sortir a la rua de diumenge.

Els resultats no tenen altre secret que el treball d’un grup jove, que a finals d’octubre comença els assaigs els matins del diumenge, per intensificar-los des del Nadal sumant les tardes del divendres. Avui, a quarts de 12 del matí, compartim amb elles l’ocupació literal d’una avinguda del barri de Sant Ramon, a tocar de Sant Salvador, sobre l’antic barranc del Comellar. «És moment d’assajar les coreografies en marxa i de no ensenyar algunes darreres sorpreses que veuria massa gent a la plaça del mercadet on habitualment ens preparen», diu Miriam Coello, la màxima responsable d’Aerodance des de 2003 després de ser-hi des dels principis.

Amb el rètol amb el nom del grup sempre molt visible, la posada en escena té al darrera un guió. «Al cap d’un parell de setmanes del final del Carnaval, ja pensem en la disfressa següent. Sempre tenim un repertori de tres o quatre a punt per escollir-ne una», detalla. Javier Palacios i ella mateixa són les dissenyadores d’aquesta associació sense ànim de lucre que al llarg de l’any té escola al Centre Cívic, i que usa l’antic CAP del barri, esdevingut local d’entitats, per preparar l’artesania. «Cada comparsera es fa el vestit, mentre que un equip de deu persones es dedica a les parts més complexes com barrets i motxilles».

7o balladors, amb una àmplia participació femenina, i una vintena d’auxiliars –xofers, aiguadors, responsables de música i servei d’ordre– lluiran els propers dissabte 22 i diumenge 23 una filosofia de Carnaval on no es desaprofita res, «perquè l’estalvi i el reciclatge formen part de la nostra essència», apunta la Miriam.

Temas

Comentarios

Lea También