Jvjol inèdit

Exposició. Des del dibuix escolar al paisatgístic, una mostra reflecteix el vessant més personal de l’arquitecte tarragoní més il·lustre

GLORIA AZNAR

Whatsapp
El comissari de la mostra, Roger Subirà, en un moment de la inauguració el passat dijous. FOTO: Pere Ferré

El comissari de la mostra, Roger Subirà, en un moment de la inauguració el passat dijous. FOTO: Pere Ferré

Precarietat i caducitat són els dos adjectius que més es van escoltar en la inauguració de Jvjol i el dibuix el passat dijous, una mostra organitzada conjuntament per la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb l’Arxiu Jujol i que es pot visitar fins al 17 d’abril a la seu del mateix col·legi professional.

Dibuix, juntament amb el de sota, fets per Jujol quan sortia a passejar. Són algunes de les joies de l’exposició, que pertanyen a l’Arxiu Jujol. Foto: pere Ferré

La sala es va quedar petita amb nombroses persones dretes, per escoltar els parlaments així com la conferència a càrrec de l’artista Perejaume. Uns parlaments que van girar principalment al voltant del futur centre Jujol de Tarragona. «Estem encaparrats a poder gaudir d’un centre on hi hagi l’arxiu pels estudiosos i on es pugui fer difusió de la seva obra en la seva ciutat i el Col·legi espera una notícia positiva», manifestà Joan Tous, president de la institució en aquestes contrades. En el mateix sentit es va expressar Josep Maria Jujol, fill del gran arquitecte, en dir que l’interessant seria «no tenir aquesta exposició, sinó que pagaria la pena que a la ciutat que ell tant estimava hi hagués d’una forma permanent l’arxiu Jujol». Guants que va recollir l’alcalde, Pau Ricomà, qui va contestar que «hi ha molta voluntat de fer-ho. Tarragona ha de tenir un centre Josep Maria Jujol i el tindrà».

Passejades. Perfil de Tarragona en llapis i carbó sobre paper, en bloc de dibuix. Foto: Pere Ferré

No obstant això, mentre arriba o no, el fill de l’arquitecte convidà tothom a «gaudir, perquè hi ha motius per fer-ho». I la millor manera va ser amb una conferència del poeta Perejaume, qui lloà l’obra del tarragoní juntament amb Josep Llinàs, restaurador del Teatre Metropol. Tots dos van incidir sobre els materials pobres amb què treballava, al mateix temps que alertaren sobre l’ús que es fa d’aquest patrimoni «perquè llavors se’n va». Una precarietat contraposada a l’opulència i molt lligada a l’arquitectura popular, «res a veure amb la visió que es té del modernisme de principis de segle XX», van apuntar.

Pel que respecta a la mostra, el comissari, Roger Subirà, explicà que han fet servir «una sèrie d’arguments que ens permeten treure peces que normalment no sortirien, com ara una carta on hi ha superposat un dibuix de la cara d’un nen. O quan feia un plànol amb unes lletres al costat, que després acabaven prenent vida. Tots ells expliquen la seva manera de treballar i de pensar i molts són inèdits. A més a més, tenen un valor artístic per ells mateixos perquè no són únicament mecànics, de manera que la línia entre l’arquitectura i l’art es difumina».

El visitant pot llegir l’exposició a partir de quatre arguments. El primer és el Jujol dibuixant escolar «quan bàsicament s’aprenia copiant». El segon «és una de les joies de l’arxiu dels Pallaresos, una sèrie de quartilles que anava fent quan sortia a passejar». Així, en aquesta part es reflecteixen paisatges com ara el riu Francolí o el Pont del Diable, Altafulla o la platja de Comarruga. El tercer argument -continuà el comissari- són les distraccions, els dibuixos que no saps molt bé com classificar. Fins i tot n’hi ha que estan al darrere d’un altre dibuix. I l’últim és el procés de projectes com la Casa Planells i els Carmelites.

El cambril de la Mare de Déu del Carme del convent dels Carmelites de Tarragona és precisament el projecte estrella de la mostra. «L’interior va desaparèixer durant la Guerra Civil però estava dibuixat al detall. I una de les coses que podem veure són tres dels vitralls a escala que va dibuixar Jujol per a l’església. I també la llanterna, per damunt de la coberta, diuen que està en una situació complexa. Per tant, també és un recordatori que tenim aquest patrimoni allà», va apuntar Roger Subirà.

Pel que fa al Teatre Metropol de Tarragona, a la Casa Bofarull dels Pallaresos i la Casa Planells de Barcelona, Subirà destacà que els tres edificis seran declarats Patrimoni Nacional en els mesos vinents.

Temas

Comentarios

Lea También