Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona CRÒNICA

Sortir del túnel

La vida a l’altre costat no serà com la d’abans d’entrar-hi. I un
dels aspectes que canviarà fa referència a la privacitat i les dades

JOAN PEDREROL

Whatsapp
El confinament que patim des de fa setmanes ha deixat imatges amb els carrers buits.  FOTO: PERE FERRÉ

El confinament que patim des de fa setmanes ha deixat imatges amb els carrers buits. FOTO: PERE FERRÉ

Si ens haguessin dit fa uns quants anys que un dia podríem parlar amb un giny –Siri–, la majoria de nosaltres ens ho haguéssim cregut. I que l’ésser humà podria saber la ubicació i la mobilitat de gairebé tothom, també ens ho haguéssim cregut. Sembla clar que ens hem ocupat molt més de saber com ens movem els humans que de com ens podia impactar un virus com a espècie i que ha obligat al confinament de gairebé la meitat de la població mundial.

El confinament que patim des de fa setmanes hauria hagut d’arribar abans, però quan va venir vam entrar al túnel molt ràpidament. Ara es comença a parlar de com serà la sortida, tot i que encara queda túnel i no sabem ben cert com i quan serà. Ja ens van fent a la idea que el ‘desescalament’ –així en diuen– serà progressiu i lent. I, sobretot, ens van dient que la vida social a l’altre costat del túnel no serà com la d’abans d’entrar-hi mentre no hi hagi una immunització de la majoria per haver passat la malaltia o hi hagi una vacuna que pot trigar un any o més en arribar.

Ja ens demanen obertament l’entrada a aplicacions al mòbil de les nostres dades bàsiques de salut envers aquesta malaltia i seguir els nostres moviments per poder rastrejar així els contactes en cas de nous positius. Tecnològicament és possible. Només cal que ens convertim en ‘donants de dades’ –eufemisme del camp de la salut–, com deia fa pocs dies un conseller del Govern. Un pas més en la invasió de la privacitat de cadascú que genera dubtes fonamentals o, vist d’una altra manera, un fet que genera desconfiança sobre l’ús d’aquestes dades. Més que per l’ús d’ara, per l’ús que se’n pugui fer en el futur.

Entretant, així que anem sortint del túnel, a banda de la penetració que tinguin aquestes aplicacions, segurament haurem d’acostumar-nos a limitacions en el nombre d’assistents en espais de concentració de públic i a l’establiment de distàncies físiques entre les persones, a més de rebre forts ‘suggeriments’ en l’ús de la mascareta quan ens moguem pels espais públics. De fet ja ha començat la ‘campanya’ en aquest sentit, malgrat que no hi ha ara mascaretes per a tothom.

En definitiva, és pràcticament segur que a la sortida del túnel ens trobarem amb tot un conjunt de mesures que mantindran part de l’anomenat ‘distanciament social’. El motiu és ben simple: cadascú de nosaltres som i serem un ‘presumpte contagiador’ a ulls de la resta i dels nostres governants, mentre no hi hagi capacitat de fer tests a tothom que puguin demostrar que no som positius en tenir el virus o que n’estem immunitzats per haver passat ja la malaltia. Amb el virus no s’aplica la presumpció d’innocència. Qui sigui ‘innocent’ ho haurà de demostrar. No serà estrany que per aquí vinguin més pressions per l’ús de les aplicacions informàtiques, com ja es fa a la Xina amb un codi al mòbil.

Per altra banda, a la sortida del túnel segurament es donaran alguns canvis d’hàbits, de la mateixa manera que succeeix als països asiàtics que van per davant en l’epidèmia. Per exemple: més ús de vehicles particulars –les persones eviten transports públics per les aglomeracions–, mitjans de transport públic –autobusos i trens– amb files clausurades per forçar el distanciament –la qual cosa agreuja l’ús de vehicles particulars–, etc.

Davant d’aquests canvis seran necessàries actuacions d’anticipació des de les administracions, com per exemple preveure un fort increment de l’oferta del transport públic. Serà bo que es vagin fent plans sobre escenaris que es poden donar a la sortida del túnel. No ha de ser difícil tenint la referència de països que ja l’han passat i estan fent passes un cop ja han sortit. Des del nostre temps present veiem el futur, només cal mirar cap a una altra geografia.

Però malgrat tot, amb independència dels ‘distanciaments socials’ que ens esperen, possibles canvis d’hàbits inicials i no tenir la presumpció d’innocència com a ‘contagiadors’ del virus, serà un alleujament poder anar retrobant els nostres hàbits anteriors, tant en l’àmbit personal com a societat mediterrània que som. I sobretot per anar recuperant la nostra economia a Tarragona que, per la seva estructura econòmica, el virus ha deixat a l’UCI amb més virulència fins i tot que en altres indrets. En aquest punt serà necessari que, en la mesura que cadascú puguem, fem de ‘respiradors’ de la nostra economia local i, òbviament, com més ‘respiradors’ externs vinguin, millor!

Durant el confinament hem demostrat imaginació i solucions creatives per limitar els efectes del confinament. Si tot va bé i comença el ‘desescalat’, ho haurem de fer molt més per gaudir del nostre ambient i costums mediterranis malgrat els distanciaments que haurem de respectar per salut i responsabilitat envers tothom. Per assolir-ho, el secret és ben senzill: previsió i imaginació a la sortida del túnel.

Temas

Comentarios

Lea También