Troben a Tarragona restes de hienes i jaguars de fa un milió d'anys

També han trobat nombroses eines de pedra prehistòriques contemporànies a les primeres ocupacions humanes d'Euràsia del mateix període

EFE

Whatsapp
Eina de pedra tallada de gran grandària trifacial (triedre) feta en una ascla de sílex del nivell 2 de la cala 1 del Barranc de la Boella. Foto: Andreu Ollé/IPHES.

Eina de pedra tallada de gran grandària trifacial (triedre) feta en una ascla de sílex del nivell 2 de la cala 1 del Barranc de la Boella. Foto: Andreu Ollé/IPHES.

Restes esquelètiques d’animals (costelles) descobertes en el nivell 1 de la cala 2 del Barranc de la Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES.

Restes esquelètiques d’animals (costelles) descobertes en el nivell 1 de la cala 2 del Barranc de la Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES.

Detall de la superfície excavada en extensió aquesta campanya a la cala 1 del Barranc de la Boella. Foto: Andreu Ollé/IPHES

Detall de la superfície excavada en extensió aquesta campanya a la cala 1 del Barranc de la Boella. Foto: Andreu Ollé/IPHES

Intervenció en extensió a la cala 2 del Barranc de la Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES.

Intervenció en extensió a la cala 2 del Barranc de la Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES.

Una eina de pedra molt poc elaborada (chopper) documentada en el nivell 1 de la cala 2 del Barranc de a Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES

Una eina de pedra molt poc elaborada (chopper) documentada en el nivell 1 de la cala 2 del Barranc de a Boella. Foto: Ariadna Timoneda/IPHES

Arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han trobat al jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), parts de dents de jaguars i restes fecals de hienes que hi van viure fa entre un milió i 800.000 anys, en el Plistocè inferior.

Segons ha informat l'IPHES, també han trobat nombroses eines de pedra prehistòriques contemporànies a les primeres ocupacions humanes d'Euràsia del mateix període.

Els treballs arqueològics en aquest jaciment, que està sent explorat des de fa 13 anys, van començar aquest any el passat 7 de setembre i duraran fins dimecres que ve, dia 30, uns treballs que s'han centrat a recuperar eines i restes esquelètiques d'animals de fa entre un milió i 800.000 anys d'antiguitat.

Segons els arqueòlegs, les eines de pedra tallada trobades constitueixen "una col·lecció formidable de gran singularitat, no solament per la seva antiguitat sinó també per la seva extraordinària conservació".

Els treballs d'aquests dies s'han centrat a continuar la intervenció en els estrats que contenen restes esquelètiques d'animals i eines de pedra prehistòriques i que permeten explicar les primeres ocupacions humanes d'Euràsia.

A la zona explorada pels arqueòlegs, modelada pel riu Francolí i els seus afluents, els arqueòlegs han documentat animals corredors d'espais oberts (rinoceronts, cavalls, cèrvids) i d'altres que necessiten gran quantitat d'aigua, com els hipopòtams i mamuts, i aquest any també han trobat parts dentàries de carnívors (jaguars) i restes fecals de carronyaires (hienes).

També s'han trobat eines de pedra tallada elaborades amb sílex "de molta qualitat i esquists", entre elles pics i fenadors, una mena de destrals de mà que són considerades les més antigues d'Europa.

Participació dels estudiants

A més de membres de l'IPHES especialistes en diferents disciplines, enguany han participat en l'excavació del Barranc de la Boella prop d'una vintena d'estudiants procedents de diferents universitats espanyoles.

A conseqüència de la Covid-19, aquest any l'IPHES ha restringit la participació d'estudiants d'altres països, i per als últims dies de campanya, l'IPHES ha programat testos de detecció serològica per als participants en l'excavació.

El mètode d'excavació al Barranc de la Boella se centra a intervenir en gran superfície, el que permet una aproximació espacial i quantitativa al comportament territorial de les poblacions prehistòriques que van habitar la zona, han explicat els arqueòlegs.

Aquesta forma de treballar s'ha començat a aplicar després de fer sondejos per verificar el potencial del jaciment, per tal que es converteixi en un dels llocs arqueològics més idonis per explicar el primer poblament humà d'Europa. 

Temas

Comentarios

Lea También